Imagen de Jati Putra
El Max ha iniciat 1r curs d’Educació Infantil en una escola ordinària. Des de l’inici de curs preocupa a la tutora qui demana a la psicopedagoga de l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Departament d’Ensenyament) que pugui observar-lo i fer-ne una valoració i posterior orientació.
Seguint el protocol de l’EAP, observem a l’alumne en diferents espais i moments escolars (classe, pati) i observem la relació amb el seu germà d’EI4. Realitzem entrevistes per separat amb la tutora, amb la mestra d’educació especial i amb la Directora Acadèmica d’Infantil i Primària, amb la psicòloga del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i amb els pares.
Amb la informació recollida i veient que és un nen de NEE ( Necessitats Educatives Especials) es consideren diferents plantejaments:
-Als pares en un principi, tot i que mostren la seva preocupació, els costa veure les dificultats del seu fill, pensen que té un retard passatger… tot i que mostren la seva preocupació. Informen que s’ha iniciat una valoració neuropsicològica a un hospital públic de la zona.
Expliquem als pares que es farà un seguiment del Max.
Se’ls orienta a esperar els resultats del diagnòstic i a iniciar trobades per poder crear un espai de conversa i confiança en el que puguin compartir el seu malestar i inquietuds.
-Proposta de Treball en Xarxa: es realitzen coordinacions amb els diferents professionals que atenen el Max (escola, CDIAP i psicòloga privada) amb la finalitat de compartir, conversar i trobar la resposta més ajustada a les seves necessitats i transmetre als pares la idea que els professionals estem treballant conjuntament pel benestar de seu fill i acompanyant-los en aquest procés.
-Informe del diagnòstic de l’hospital de la zona: una vegada la família ha rebut l’informe, sembla que accepten més les dificultats del Max. Ens fan arribar l’informe a l’EAP i a la psicòloga del CDIAP en el que es confirma el diagnòstic prederminat pel CDIAP, Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
– Després d’uns mesos de rebre l’informe de diagnòstic i, mitjançant diverses sessions amb els pares, l’acceptació de la família envers l’informe del seu fill ha millorat considerablement a mitjans d’abril. Posteriorment es fa una posta en comú amb els diferents professionals i s’acorda una trobada amb els pares en la qual des de l’EAP se’ls explica la proposta de fer un Informe de Reconeixement de les NEE (Necessitats Educatives Especials) del Max. És un informe tècnic que aporta informació de l’alumne: dades escolars i mèdiques d’interès, la valoració de necessitats de l’alumne, l’estimació dels ajuts que pot necessitar, la proposta d’escolarització i l’opció expressada pels pares. Amb els ajuts sol.licitats i tenint en compte les possibilitats de l’alumne es pretén que l’alumne pugui participar més de les activitats de l’aula i de l’escola a partir de la programació multinivell que la tutora i l’equip docent realitzaran, tenint en compte les possibilitats de l’alumne.
-Durant el tercer trimestre, després de la confirmació del futur alumnat de 1r curs d’Educació Infantil (EI3) amb tres alumnes de NEE i tenint en compte la presència de dos alumnes de NEE (Necessitats Educatives Especials per TEA) a 2n i 3r curs d’Educació Infantil (EI4 i EI5 respectivament), la psicopedagoga de l’EAP, la Cap d’Estudis i la Directora Acadèmica de Primària –Infantil de l’escola vam començar a posar la mirada en aquest alumnat ja que preocupava la manera de poder atendre’ls i la seva diversitat. Veiem la necessitat de conèixer millor aquest alumnat des de l’escola, ens plantegem: tenir coneixements dels nens TEA, com atendre’ls, com ensenyar-los, quin acompanyament s’ha de fer a la tutora i a l’equip docent, a l’etapa d’Educació Infantil, als iguals, a l’escola en general i als pares.
Davant aquesta preocupació proposem: iniciar l’assessorament del SEETDIC de la zona (Servei Educatiu Específic per a l’alumnat amb Trastorn del Desenvolupament i de la Conducta) pel proper curs. Es creu convenient, però, iniciar al juny dues trobades de converses, una amb l’EAP, la Cap d’Estudis i la Directora Acadèmica i posteriorment una altra conjunta amb les mestres d’Educació Infantil per poder escoltar i reflexionar sobre l’alumnat TEA per tal d’anar-s’hi familiaritzant i s’acorda, pel proper curs, fer una trobada cada trimestre amb les mestres amb alumnes TEA i les mestres d’Educació. Especial.
L’escola planteja la necessitat de rebre més assessorament i orientació per entendre la lògica d’aquest alumnat i troba un psicòleg clínic de línia psicoanalítica especialitzat per aquests tipus de trastorn. Els membres de la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat) tenen dues trobades amb aquest psicòleg i acorden fer una sessió informativa, a inici de curs, per a tot el claustre d’Infantil i Primària i realitzar un seminari, al llarg dels curs, amb les mestres amb alumnat TEA i les mestres d’Educació Especial per compartir inquietuds i resoldre dubtes.
La psicopedagoga de l’EAP es coordina amb el psicòleg clínic que farà l’assessorament al centre amb la finalitat de compartir i avançar tots en una mateixa mirada.
La finalitat sempre ha estat buscar i trobar l’excel·lència per entendre, atendre, acompanyar i ensenyar a l’alumnat TEA, acompanyar a les seves famílies, així com compartir i aprendre dels diferents professionals que intervenen en el seu procés d’aprenentatge. Tot això no hagués estat possible sense un equip multidisciplinari que té com a fi el treball en xarxa per fer possible la integració dels alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista a l’escola ordinària.
Per acabar vull fer una cita d’un pedagog referent i defensor de l’escola inclusiva i l’aprenentatge cooperatiu traspassat no fa massa…el Pere Pujolàs, que diu:
“L’ESCOLA INCLUSIVA
ÉS AQUELLA ON PODEN APRENDRE JUNTS ALUMNES DIFERENTS:
PERQUÈ APRENDRE JUNTS ALUMNES DIFERENTS ÉS JUST.
PERQUÈ APRENDRE JUNTS ALUMNES DIFERENTS ÉS NECESSARI.
PERQUÈ APRENDRE JUNTS ALUMNES DIFERENTS ÉS POSSIBLE.”
PERE PUJOLÀS.